La Posidonia oceanica és una planta adaptada a la vida submarina i element fonamental per a la preservació dels ecosistemes mediterranis
La Posidonia oceanica és una planta angiosperma, adaptada a la vida submarina, fonamental per a la preservació dels ecosistemes mediterranis. Actualment, la presència de prats de posidònia està retrocedint a tot el mediterrani. El que segueix és una explicació de la Posidonia oceanica, el seu ecosistema, i el seu impacte en els ecosistemes relacionats.
Els principals factors que amenacen els prats de Posidonia oceanica són les obres marítimes, la contaminació d’aigües costaneres, la generació de platges artificials, la retirada de fulles mortes que arriben a les platges i l’ancoratge massiu d’embarcacions.
Aquests ecosistemes, que ocupen, aproximadament, mig milió de quilòmetres quadrats, es troben en regresió a escala global, amb una taxa de pèrdua estimada de l’1 al 25 anual, quatre vegades superior a la taxa de pèrdua dels boscos tropicals; a la Mar Mediterrània, aquesta xifra s’eleva al 5%. A més, el lent creixement d’aquestes plantes (2cm/any) i la seva escassa producción de llavors fan que les pèrdues siguin irreversibles, ja que la recuperació d’un prat requereix diversos segles.
La pèrdua d’aquestos ecosistemes capaços de segrestar CO2 de l’atmosfera i modificar l’acidesa de l’aigua, pot empitjorar el problema de l’escalfament global i relatiu al canvi climàtic, degut a que, la seva desaparició, generaria una font de CO2 on ara hi ha una font d’oxigen.
La importància del prat de Posidonia oceanica està reconeguda i s’inclou a la Directiva d’Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari protegit.
La Posidonia oceanica és una planta Mediterrània endèmica, no una alga, malgrat que a les Illes Balears se la coneix com “s’alga”. És una autèntica planta, amb la típica organització externa de les plantes superiors: arrel, tija, fulles I una capacitat per a produir flors i fruits amb llavors.
La planta Posidonia oceanica apareix formant prats submergits d’aspecte frondós i compacte sobre fons de sorra i graves fines i gruixudes. Necessiten aigües transparents per al seu òptim desenvolupament, per tant, la presència de densos prats en algun lloc és segell de garantia de la qualitat de les seves aigües.
La funció del prat, comparable a la dels boscos, és imprescindible per a l’equilibri ecològic del medi marí; depura i oxigena les aigües costaneres, creant aigües de gran qualitat i transparència, i alberga multitut d’espècies de peixos i d’invertebrats.
Els prats de Posidonia oceanica tenen un paper fonamental a la conservació i protecció de platges i dunes, zones de gran fragilitat i valor ecològic, formant esculls marins paral.lels a la costa, elevant-se de 1’5 a 2 metres d’alçada, la qual cosa crea una escullera natural que disminueix l’acció de les onades. A les platges, les fulles mortes formen barreres contra els efectes de l’erosió causada pels temporals d’hivern i, entre temporal i temporal, aquestes fulles mortes queden enterrades sota les noves aportacions de sorra, atrapant-la i fixant així la platja.
Els prats entre Eivissa i Formentera estan especialment ben conservats i el 1999 van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Pots veure la documentació relativa aquí i aquí .